dissabte, 3 de juny de 2017

Circular a la Serra d'Ensija

La Gallina Pelada
Sembla que pot ser una proposta interessant. Dins el calendari d'activitat de BTT del CEB, és una ruta circular que tinc ganes de poder realitzar. Com comença a ser costum, un grup de més de 12 persones, ens trobem al peu del Santuari de Queralt, en terres bergadanes, on ja comencen a tenir enllestida la "barreja" per a donar la benvinguda a la Patum !!
La primera jornada la catalogaré de "transició", ja que trobo que és excessiu la quantitat de recorregut que s'ha de fer empenyent la "montura".



per antigues explotacions mineres
Per antigues vies d'explotació minera, on ciclar és més difícil que extreure-hi carbó, remuntem fins l'abandonat poble de Peguera, on podem gaudir de magnífiques vistes sobre el massís dels Rasos de Peguera. Recuperem ciclabilitat fins a encarar la pujada als espadats que encerclen el poble de Vallcebre, on comencem a patir els primers atacs d'ira amb els pedals i el greix de plats i cadena. 

poble de Peguera
Efectivament són trams on, enlloc de muntar sobre la bicicleta l'hem d'arrossegar per senders molt pedregosos. Abans de finalitzar la totalitat del recorregut, alguns de nosaltres decidim posar punt i final a l'etapa i baixar fins el nostre allotjament, on podrem gaudir d'una cervesa ben fresca. Surten uns paupèrrims 32km i uns 1000m de desnivell.
Després de gaudir de les extraordinàries viandes que ens serveixen per sopar i esmorzar a la rectoria de Vallcebre, encarem amb expectació la segons etapa de retorn al punt de sortida. Per començar a escalfar les cuixes, encarem la pujada al Coll de Pradell. A destacar, els 2 darrers kilòmetres que posen en "ferms"! a tot el grup.

tram més dur de pujada al Coll de Pradell
Dels colls de carretera més durs de Catalunya. Per compensar, les sensacionals vistes sobre el massís del Pedraforca.

bona panoràmica del Pedraforca
Després d'un parell de kilòmetres de baixada, prenem una còmoda pista molt rodadora fins el Coll del Portet. Reposem forces sobre una magnífica catifa verda i sortim a "caçar" un corriol que ens condueix a una pista pedregosa i dreta de vertígen. Uns kilòmetres més enllà tornarem a ciclar sobre les nostres pròpies roderes, sota els Rasos de Peguera, on una part del grup decideix remuntar fins les antigues pistes d'esquí i tornar directament al punt d'inici. La resta realitzem una impressionant baixada fins a trobar-nos amb la carretera entre Berga i Sant Llorenç de Morunys. Rodem uns kilòmetres per asfalt i prenem a l'esquerra una pista que, a voltes asfaltada, a voltes sorrenca, ens conduïrà fins a l'emblemàtic pi de les tres branques.

Pi de les tres branques
Ara ja només resta aproximar-se a la carretera que baixa de Rasos de Peguera i realitzar un ràpid descens fins els cotxes. Excel·lent segons etapa que supera, amb escreix, la "pestosa" jornada inicial. Ens surten uns 48km i uns 1600m de desnivell.   

  

dissabte, 13 de maig de 2017

Comiat "insaciable": és l'hoooora dels adeusss.....

"retro"Insaciables al cim del Sanfonts 
Excel·lent proposta de comiat de temporada amb els companys "insaciables".
Ens reunim a Andorra una bona colla d'autèntics perdiguers i, aprofitant el bon "olfacte" per la neu de la majoria d'ells, triem pujar fins la part superior de l'estació d'esquí d'Arinsal, on podem posar esquís després de remuntar durant 5' la part baixa de les pistes (inhòspites en aquesta alçada de la temporada). Remuntem fins el Port Vell. Vessant occidental molt ventada i flanquegem caminant fins la Portella de Sanfonts. Bon descens fins el Pla de la Bassa de les Granotes. 

descens de la Portella de Sanfonts
Tornem a posar pells per remuntar tot el fons de la vall i assolir el cim del Sanfonts (2885m) per una de les arestes. Fotografia amb vestuari "retro" i bones vistes sobre el Circ de Baiau i el proper cim del Coma Pedrosa, el nostre proper objectiu. Descens força vertical per una canal amb neu força pesada, que obliga a no entretenir-nos i assolir amb rapidesa l'Estany Negre, on tornem a posar pells per remuntar fins la Collada del Forat dels Malhiverns.

descens del Sanfonts, fins l'Estany Negre

pujada a la Collada del Forat dels Malhiverns
La majoria triem esquís a l'esquena i grimpar per l'aresta fins assolir el cim més alt d'Andorra, el Pic de Coma Pedrosa (2939m).


darrers metres de pujada per l'aresta NO del Coma Pedrosa
El descens el farem per la Pala del Ruf. Neu pesada i vessant S que obliga a retirar els esquís a meitat d'una canal a la cota de 2300m.

descens per la Pala del Ruf
canals de vessant S sense neu.
El diumenge el dedicarem a fer "shopping" per Andorra, ja que les condicions al Pic dels Llacs (o de la Bassera) no són gaire engrescadores i, a més, no tenim ganes d'acabar com a pollets, ben remullats per la pluja que va caient.
La bondat que fem diumenge la veurem recompensada dilluns amb unes excel·lents condicions de neu per afrontar el que, per a mi, ha estat un dels descensos amb majúscules que he fet mai. A saber: la Canal de l'Alt.

Canal de l'Alt
Efectivament, tornem a pujar a Arinsal i remuntem tot el camí fins el refugi del Pla de l'Estany, on hi trobem uns caçadors a l'aguait de trobar algun quadrúped sobre el que poder descarregar pólvora. Superem el refugi i anem a buscar unes pales en direcció O que, en forta pujada i ja amb esquís posats ens situaran als peus de la Collada del Forat dels Malhiverns.

Pujant cap a la Collada del Forat de Malhiverns (foto: Pito Costa)

(Foto: Jordi Solé)
A partir d'aquest punt, repetim l'operació de la jornada anterior, aquesta vegada, però, amb els esquís fins ben avançada la pujada per la vessant meridional de l'aresta.

Arribant al cim del Coma Pedrosa (fotos: J. Solé)

Fem cim i ens preparem pel plat fort del dia: l'excel·lent, llarg i espectacular descens per la Canal de l'Alt.

a puntet d'iniciar el descens (foto: J. Solé)
Realment, les immillorables condicions de la neu ens faciliten poder gaudir d'aquest descens.


Descens de la Canal de l'Alt (foto: P. Costa)
Això sí, acabo amb les cames que semblen de cartró-pedra i amb la sorpresa de trobar-nos, a la sortida de la canal, amb l'animació d'un grup de xinesos que han estat gaudint, tant com nosaltres, del descens. Ens ofereixen un vi de qualitat similar a l'aigua envasada d'Arinsal i immortalitzem la trobada catalano-aranesa-andorrano-xinesa amb una fotografia final.

fotografia final de temporada 2016/17 (foto: P. Costa).
I d'aquesta manera s'acaba aquesta temporada de rècord d'esquí de muntanya, amb grans experiències viscudes i, com no podria ser d'altra manera, amb nous objectius per a la vinent. Ara comença el pedal....





dimarts, 25 d’abril de 2017

Apurant les darreres neus d'alçada

Cap dera Baquo (darrera, el Posets)
La temporada està oferint les darreres opcions de gaudir de la neu al Pirineu. Tenia l'espina clavada de la volta Remuñe-Portillon-Lliterola de l'any anterior (enllaç) i plantejo una opció per "atacar" alguns cims de la zona: Cap dera Baquo i Pic d'Alba.
Dia 1: deixem el cotxe a l'entrada de la Vall de Remuñe i carreguem esquís a l'esquena fins els 2000m, on el mantell de neu és continu. Remuntem tota la vall fins la cota 2400m, punt en el que prenem direcció SO inicialment per encarar la forta pujada i, posteriorment NO per acabar de superar el desnivell fins el Portal de Remuñe. 

Remuntem la Vall de Remuñe
La progressió és força feixuga, ja que la calor apreta de valent. Un cop assolit l'ampli coll que separa les valls de Lliterola i Remuñe, prenem direcció al Collado Inferior de Lliterola que, aquesta vegada sí, superem sense cap tipus de dificultat. Descens excel·lent fins el Lac du Portillon d'Oo, per neu força ràpida, lleugerament transformada. 

Descens del Coll. Inf. Lliterola. De fons, la cresta Cabrioules-Lézat
Omplim dipòsits en una petita escletxa del llac i amb forces dificultats superem els enormes blocs de glaç que es formen com a conseqüència del buïdament de l'embassament i arribem al Refuge du Portillon (desnivell: 1300m), on compartim l'allotjament amb mitja dotzena de francesos.
Dia 2: abandonem el refugi a primera hora del matí, evitant haver de tancar totes les portes i finestres metàl·liques de l'edifici. Ja s'encarregaran de fer-ho els més mandrosos. Remuntem les pales de darrera el refugi per guanyar alçada i acabar fent un flanqueig un pèl exposat sobre el Lac du Portillon, fins assolir un ample coll sota la Tusse de Montarqué.

Descens i ruta de pujada del Refuge du Portillon al Cap dera Baquo
Gaudim d'impressionants vistes del proper Jean Arlaud i també podem observar la via d'accés del nostre objectiu: el Cap dera Baquo.

Pic del Jean Arlaud (esq.) i Pic Gourdon (dreta)
Remuntem fàcilment l'ampla pala fins gairebé accedir a l'aresta. En el punt més còmode canviem esquís per grampons i assolim el cim sense massa dificultats.

Darrers metres per accedir al Cap dera Baquo
Excel·lent descens per neu transformada fins la cota 2600, sobre el Lac du Portillon.

El mestre, en ple descens del Cap dera Baquo
Comença a fer calor i encarem la forta pujada al Collado Superior de Lliterola. Amarats de suor, assolim el coll i dubtem la possibilitat de pujar al Pico Royo. Desconeixem les condicions de neu per fer el descens directe des del cim i decidim baixar a l'Ibón Blanco de Lliterola. Tornem a posar pells per remuntar, altra vegada, el Portal de Remuñe. Molt bones condicions de neu per fer el descens de tota la vall, malgrat que a mesura que perdem cota la neu esdevé més lenta.

Descens de Remuñe, amb el Pico Boum de testimoni
Darrer tram de baixada a peu. Canviem material i pugem al refugi de la Renclusa, on creiem que podrem gaudir d'una confortable dutxa. Ohh, sorpresa, només disposem d'aigua freda i la neteja integral queda suspesa 24h per a evitar el col·lapse cardíac...(Desnivell: 1600m).
Dia 3: abandonem el refugi a trenc d'alba amb l'objectiu, valgui la redundància, del Pic d'Alba.

primeres llums sobre el Massís de les Maladetes
Anem guanyant alçada fins a situar-nos en un petit circ glaciar, sota la mateixa base del cim, i de la seva ortodòncia que conformen les puntes secundàries: la Diente i la Muela de Alba.

cubeta glaciar de Alba
En aquest punt, important habilitats de navegació; car, és necessari orientar-se a N/NO, allunyant-nos del cim, per anar a cercar una discontinuïtat en l'aresta de Paderna que ens permetrà accedir a la vessant occidental. Ens situem a la base de la canal que hem de superar i canviem esquís per grampons. Deixarem les motxilles i els esquís al principi de la darrera pujada i, sense més dificultats assolirem l'aresta somital. Molt bones vistes dels cims més propers del massís i, especialment de tot el recorregut realitzat el dia anterior per la zona de Remuñe.

Aresta del Pico de Alba
Descens per la Vall de Paderna, amb neu endurida i poc transformada (són les 12h). Atenció al glaç dels tubs de Paderna que forcen a tornar a treure els grampons de la motxilla. Arribem directament a l'alçada de l'Hopital de Benasque (desnivell: 1100m).
Sembla qye aquesta setmana tornarà a nevar i podrem allargar un xic la temporada.