divendres, 8 de desembre de 2017

Arranquem temporada: una mort anunciada.

Montforcado. Darrera, el Ventolau.
No, el títol de l'entrada no amaga cap actitud pessimista. Ans al contrari, tots plegats esperem una temporada amb un Pirineu pintat de blanc. Però, qui no podrà seguir gaudint de la neu seran els meus esquís, que ja varen acabar molt malmesos al finalitzar la temporada anterior, i amb un parell de sortides han dit prou.
Arranquem temporada amb els llebrers de l'Aran i els sempre trempats amics reüsencs. Diumenge, 3 de desembre, aprofitem els 50cm de neu pols acabada de posar per la zona de Pla de Beret, amb pistes obertes, però amb molt poca afluència de gent. 

Remuntat el Tuc de Pèdescals
Amb 3 remuntades progressives accedim al Tuc deth Miei, al Tuc de Pèdescals i al Tuc de Cardigassos, amb els respectius descensos al Barranc de Barlongueta i al Barranc de Parros.

Llebrer aranès, en plena acció

Tuc de Cardigassos
Excel·lent neu pols, malgrat la poca base i algun roc que fa saltar part del cantell de l'esquí. Retorn a Pla de Beret per la pista del Montgarri (desnivell: 1400m).
Tres dies més tard, amb els companys del CEB pugem fins a Tavascan i la Pleta del Prat. La neu hi és present a tota la vall, però les carenes estan absolutament escombrades pel vent. La nostra intenció és pujar el Campirme, però a l'alçada de l'Estany de Mascarida ens adonem que la carena està totalment ventada i que les millors condicions es troben per sota el Pic de la Coma del Forn. 

accés a l'Estany de Mascarida
Decidim remuntar una de les pales amb bona innivació i accedir a la carena que divideix la vessant de Mascarida de la de Ventolau (desnivell: 950m). Descens pel mateix recorregut per neu transformada i dura.  
Descartat el Barranc de la Coma del Forn per manca de neu, l'endemà decidim realitzar el mateix recorregut i pujar el Pic de la Coma del Forn (2685m). 

Pic de la Coma del Forn. Al fons, el Ventolau
Bon descens fins el petit Estany del Diable i pujada al Montforcado (2634m). Deixem els esquís sota el coll i per terreny inestable accedim al cim. 

aresta d'accés al cim del Montforcado

Cim del Montforcado (dedicada al company Pep Montes)
Condicions un xic més bones de neu per al descens, respecte el dia anterior (Desnivell: 1400m).
No ha estat un mal inici de temporada, malgrat he acabat de "trinxar els esquís".

el cantell ha dit prou. Esquís a la brossa.



dissabte, 25 de novembre de 2017

GTMC 2017 (el vídeo)

per si us voleu enretenir una mica amb les imatges més interessants que vàrem "caçar" durant la nostra travessa pel Massís Central, aquest estiu.
Esperi que us agradi.


diumenge, 22 d’octubre de 2017

El 5 comarques tarragonines

Santuari de Cardó
Com un xiclet, anem estirant la temporada de bicicleta de carretera. Per anar-ho rematant, el Roger proposa una sortida per la Ribera d'Ebre. M'atrau fer un tomb per aquesta comarca, per mi, poc coneguda. I el que havia de ser una tranquil·la jornada rodadora, acaba convertint-se en la sortida de major quilometratge de l'any. A saber:
Sortim de Falset (Priorat: comarca1) i encarem cap a Bellmunt de Priorat, on per carretera rugosa, havent inclús de creuar un torrent considerable d'aigua, ens dirigim al Molar. En aquest punt, coincidim amb un Rally que obliga a tallar el pas fins a La Figuera. Amb el permís del Mossos, prenem ràpidament la carretera de pujada i superem la primera dificultat del dia. Passem just el Coll de la Torre, on també acaben de tallar la circulació i podem baixar sense problemes fins Ascó (Ribera d'Ebre: comarca2), on coincidim amb un company de feina del Roger, que ja ens adverteix de la duresa de la pujada fins La Fatarella (Terra Alta: comarca3). Superem la segona pujada del nostre circuit i prenem carreteres ràpides fins els marges de l'Ebre. 

Marges de l'Ebre, a Mirabet
Arribem a Mirabet i creuem el riu pel pas de barca, on els mosquits fan el seu particular "vermout" de cap de setmana amb la nostra sang. 

Pas de barca del Riu Ebre
Continuem per carretera fins a Rasquera, on reposem forces i amb la mala llet que ens agafa després d'escoltar en Rajoy anunciant el 155, fem la pujada al Balneari de Cardó (Baix Ebre: comarca4). La tercera dificultat de la jornada no resulta excessivament exigent. De fet, de tornada, cal donar pedals en més d'una ocasió. Llarga transició fins al Perelló, on tornem a omplir el dipòsit i ens preparem pel tram més exigent de la ruta: la pujada al Coll d'Aumet (Baix Camp: comarca5). Encarem rampes molt dures (fins al 14%) que, sumant els 140km que portem a les cames, ens deixen els dipòsits ben buits. Fem cap fins a la carretera d'accés al Coll de Fatxes, on baixem fins a Tivissa. Prenem les poc transitades carreteres de Capçanes i Marçà, on encara s'ha de superar alguna rampa força exigent amb les llums d'alarma ja ben enceses. Tanquem el recorregut a Falset. 
Ens guanyem un parell de canyes de cervesa amb unes patates braves i un excel·lent pa amb tomàquet i pernil.
Surten 180km i 2600m de desnivell.