divendres, 26 de gener de 2018

Pic d'Anrodat

descens Pic d'Anrodat (foto: Pito Costa)
Ja entenc que no té gaire sentit fer referència a una activitat realitzada fa més de 3 setmanes, però noi, no he trobat ni el moment, ni la inspiració per a comentar-vos aquesta interessant ascensió i, especialment, el seu descens: el Pic d'Anrodat.
Aprofitant el 2on dia de bones condicions per Andorra, i insistint en poder realitzar algun descens per vessant S per a evitar el possible glaç, decidim intentar aquest cim poc conegut. Com si d'un joc de "tetris" es tractés, aconseguim treure el cotxe de l'aparcament subterrani i ens dirigim a l'entrada de la Vall d'Incles. Quinze minuts de caminar i ja podem calçar esquís. Remuntem la vall fins a l'alçada de les darreres construccions, abans d'arribar al Pont de la Baladosa. Pel camí d'estiu, remuntem a la nostra esquerra (direcció N) el barranc del Riu de Cabana Sorda. La pujada és molt feixuga, incòmode i, de ben segur que deu existir alguna alternativa per a guanyar alçada (potser més allunyats del barranc). Sobre els 2300m, abandonem el camí que mena al refugi i en clara direcció NE anem a buscar les Basses d'Anrodat. Trobem algun punt complicat on és necessari perdre certa alçada. Cal anar a buscar la torrentera de l'Estany de l'Isla i situar-nos a la base de la piràmide somital del Pic d'Anrodat. 

remuntant cap l'Estany de l'Isla (foto: P. Costa)
En aquest punt podem optar per remuntar la canal fins un coll molt evident i guanyar el cim per l'aresta o pujar-hi directament per la pala. 

encarem la piràmide del Pic d'Anrodat (foto: P. Costa)
Optem per aquesta darrera i veritablement la pujada és llarga, dreta i, en algun punt, "penjadeta". Els darrers metres de desnivell ens trobem neu molt dura i gel. Decidim calçar grampons, pensant sobretot amb el descens. Vent fort al cim i ràpid cap a vall. Els primers 100m de desnivell els fem a peu i després ja podem posar-nos els esquís i gaudir d'un excel·lent descens. 

descens Anrodat
A remarcar, els canals originats per les darreres pluges i alguna esquerda que cal controlar per no acabar-hi a dins. Anem enllaçant diferents terrasses i alguna canal senzilla fins arribar al fons de vall i resseguim el curs del riu fins arribar al Pont de la Baladosa.

descens Anrodat, abans d'assolir el fons de vall.
Bona ascensió, però caldria trobar un recorregut alternatiu de pujada (desnivell: 1100m).   

diumenge, 7 de gener de 2018

Pic de l'Estanyó

Baixant el Pic de l'Estanyó (foto: Pito Costa)
Petita finestra de meteorologia favorable per a fer una mica d'activitat abans que arribin els Reis. Sortida d'un parell de dies per Andorra, territori a evitar segons quins dies a l'any, però que encara trobem amb condicions dignes per a poder-hi accedir i circular. Ens establim a un petit apartament passat Canillo.
04-01-18: decidim una circular amb ascensió al Pic de l'Estanyó. Es tracta de buscar cares S per trobar la neu transformada i evitar les plaques de glaç que es poden haver generat pel regel nocturn. Pugem per la carretera del Coll d'Ordino uns 3km, fins a un revolt molt pronunciat d'esquerra, on s'obre la vall del Riu Montaup (1900m, aprox). Entrem a la vall en clara direcció N deixant el riu a la nostra dreta. 

Entrada de la vall del Riu Montaup
Sobre els 2200m, a l'alçada de l'anomenada Roca Negra, virem a E i encarem a la nostra dreta la pala que dóna accés a la carena de la Serra dels Estanys. 

Accés a la Serra dels Estanys. Al fons, el Casamanya
Trobem una neu excel·lent per a realitzar la forta pujada. A la carena, però, hem de calçar ganivetes per a progressar sobre neu molt endurida i gel, que sovint s'esquerda sota el nostre pes.

regel esquerdat pel nostre propi pes
Seguim amb esquís als peus per la mateixa carena fins enllaçar amb la Serra de l'Estanyó, on arriba un punt on és necessari descalçar esquís i progressar a peu per superar les dificultats d'alguns pasos rocosos de l'aresta.


Superant els pasos més tècnics de l'aresta SO de l'Estanyó (fotos: P. Costa)
Sense més dificultats assolim el cim de l'Estanyó (2915m). El descens el farem per la vessant S, però primer hem d'accedir a un coll sota el cim. Extremem les precaucions ja que ens trobem neu molt endurida que dificulta l'estabilitat de les fustes. A partir del coll les condicions de neu milloren i a l'alçada de l'Estany Gran de la Vall de Riu realitzem una marcada diagonal en direcció E per anar a buscar la baixada fins el Refugi de la Vall de Riu. 

merescut descans al Refugi de la Vall de Riu.
Entre el bosc fem el descens fins a nivell del riu i progressem per terreny "senglar" fins a trobar-nos un pont sobre la cota 1900m. 

terreny feréstec a la Vall de Riu (foto: Pito Costa)
Creuem el riu i resseguim tot el sender, primer amb esquís i després a peu, fins a les Bordes de l'Arniana. Caldrà, però, remuntar un tram de carretera per a recuperar el cotxe.
Excel·lent circular i acceptables condicions de neu. L'activitat està ressenyada al llibre Pirineos en esquís, de Faura i Longás (itinerari 27).    

dimecres, 3 de gener de 2018

a la descoberta per la Vall de Boí

Pujant Bony de la Redona (Foto: Pito Costa)
Bona previsió de meteo per aquest cap de setmana. El company Pito em demana si tinc ganes d'anar a la descoberta per trobar alguns nous recorreguts per la zona de la Vall de Boí. Ha de trobar material per una nova guia d'esquí de muntanya.
Passem la nit a un més que correcte hostal de Boí (Hostal Fondevila) i a les 9h del matí ens trobem a Barruera amb el Carles i l'Antoni. Pugem fins a Durro (carretera amb glaç, cal calçar cadenes) i travessem el poble fins la corba de La Mola, on deixem els cotxes. Amb esquís a l'esquena remuntem la torrentera i, decantant-nos per la nostra vessant esquerra assolim una pista, on calcem esquís.
Arribem al final de la pista i deixant a la nostra dreta la pujada natural al Corronco, ens enfilem pel Barranc del Ginebrell.

Remuntant el Barranc del Ginebrell (Foto: Pito Costa)
Indret absolutament inhòspit, malgrat trobar-nos a tant poca distància de les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Guanyem alçada mantenint sempre a la nostra dreta el Serrat del Graller i hem d'anar a buscar un petit coll no gaire evident sobre la cota 2450m.
Cal remuntar fins aquest coll (Foto: Pito Costa)
Fem un flanqueig senzill fins a situar-nos sota un coll més ample que dóna accés a la carena del Cap dels Vedats d'Erta. L'accés és dret i cal traçar amb habilitat.

Assolim la carena d'accés al Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)

El vent fa estralls (Foto: Pito Costa)
A més, comença a fer vent fort i molt fred. Assolim el coll i superem sense esquís un curt mur (compte amb possible relliscada sobre la vessant S) que ens permet progressar sense dificultats fins el cim (Cap dels Vedats d'Erta, 2632m).
Molt bon descens per la vessant N. Excel·lent neu pols, malgrat algun tauró que ens fa la guitza i deixa alguna fusta força malmesa.

Baixada Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)
Baixem fins a cota 2100, aproximadament. El fred és molt intens. Decidim remuntar el Corronco, però un parell de nosaltres amb les mans glaçades i alguna molèstia digestiva decidim tirar cap avall. A mesura que perdem alçada les condicions de la neu empitjoren tant qualitativament com quantitativa.
Per diumenge, el nostre objectiu és el Bony de la Redona. En Carles ens proposa no encarar-lo per cap de les vies habituals, sinó per l'ample carena que divideix la Vall de Sant Martí de la Vall de Ginebrell. De la mateixa carretera que mena a les pistes d'esquí encarem el Serrat de l'Orri, deixant constantment a la nostra esquena el complex hoteler del Pla de l'Ermita.

Pujant Bony de la Redona (foto: Pito Costa)
El primer tram del recorregut no és gens recomanable: un bosc molt dens, molt poc esquiable. A mesura que guanyem alçada el cel es va tapant i el vent esdevé més fort i molest. Traiem modestament el cap al cim i retirem pells entre un vent força violent. Fem el descens per neu un xic pesada i amb la presència d'un considerable número de taurons. Cal esquiar amb molta precaució. Entrem al Barranc del Moró i anem a trobar la confluència de la Vall de Sant Martí.


Descens Bony de la Redona (fotos: Pito Costa)

Neu justa a la pista que davalla fins la carretera.