dimecres, 3 de gener del 2018

a la descoberta per la Vall de Boí

Pujant Bony de la Redona (Foto: Pito Costa)
Bona previsió de meteo per aquest cap de setmana. El company Pito em demana si tinc ganes d'anar a la descoberta per trobar alguns nous recorreguts per la zona de la Vall de Boí. Ha de trobar material per una nova guia d'esquí de muntanya.
Passem la nit a un més que correcte hostal de Boí (Hostal Fondevila) i a les 9h del matí ens trobem a Barruera amb el Carles i l'Antoni. Pugem fins a Durro (carretera amb glaç, cal calçar cadenes) i travessem el poble fins la corba de La Mola, on deixem els cotxes. Amb esquís a l'esquena remuntem la torrentera i, decantant-nos per la nostra vessant esquerra assolim una pista, on calcem esquís.
Arribem al final de la pista i deixant a la nostra dreta la pujada natural al Corronco, ens enfilem pel Barranc del Ginebrell.

Remuntant el Barranc del Ginebrell (Foto: Pito Costa)
Indret absolutament inhòspit, malgrat trobar-nos a tant poca distància de les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Guanyem alçada mantenint sempre a la nostra dreta el Serrat del Graller i hem d'anar a buscar un petit coll no gaire evident sobre la cota 2450m.
Cal remuntar fins aquest coll (Foto: Pito Costa)
Fem un flanqueig senzill fins a situar-nos sota un coll més ample que dóna accés a la carena del Cap dels Vedats d'Erta. L'accés és dret i cal traçar amb habilitat.

Assolim la carena d'accés al Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)

El vent fa estralls (Foto: Pito Costa)
A més, comença a fer vent fort i molt fred. Assolim el coll i superem sense esquís un curt mur (compte amb possible relliscada sobre la vessant S) que ens permet progressar sense dificultats fins el cim (Cap dels Vedats d'Erta, 2632m).
Molt bon descens per la vessant N. Excel·lent neu pols, malgrat algun tauró que ens fa la guitza i deixa alguna fusta força malmesa.

Baixada Cap dels Vedats d'Erta (Foto: Pito Costa)
Baixem fins a cota 2100, aproximadament. El fred és molt intens. Decidim remuntar el Corronco, però un parell de nosaltres amb les mans glaçades i alguna molèstia digestiva decidim tirar cap avall. A mesura que perdem alçada les condicions de la neu empitjoren tant qualitativament com quantitativa.
Per diumenge, el nostre objectiu és el Bony de la Redona. En Carles ens proposa no encarar-lo per cap de les vies habituals, sinó per l'ample carena que divideix la Vall de Sant Martí de la Vall de Ginebrell. De la mateixa carretera que mena a les pistes d'esquí encarem el Serrat de l'Orri, deixant constantment a la nostra esquena el complex hoteler del Pla de l'Ermita.

Pujant Bony de la Redona (foto: Pito Costa)
El primer tram del recorregut no és gens recomanable: un bosc molt dens, molt poc esquiable. A mesura que guanyem alçada el cel es va tapant i el vent esdevé més fort i molest. Traiem modestament el cap al cim i retirem pells entre un vent força violent. Fem el descens per neu un xic pesada i amb la presència d'un considerable número de taurons. Cal esquiar amb molta precaució. Entrem al Barranc del Moró i anem a trobar la confluència de la Vall de Sant Martí.


Descens Bony de la Redona (fotos: Pito Costa)

Neu justa a la pista que davalla fins la carretera.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.