dilluns, 26 de gener del 2015

escalant per Ecos: Esquivabolas i Juan Bala

Vía Juan Bala
El Pirineu és força sec i malgrat haver aprofitat el dissabte de manera molt digna (cim de Padrons i cimj de la Mina, circular molt recomanable i amb molt bona qualitat de neu), decidim fer un dia d'escalada a la zona d'Ecos, a Montserrat. El dia s'aixeca un xic ventós i el mestre Manel ens orienta a provar una primera via en zona més protegida del vent: la via Esquivabolas a la Cajoleta.
 
Els Ecos, des del Coll de l'Ajaguda
Són tres llargs. Els 2 primers força fàcils. El darrer ja és de més compromís, amb un pas de V que en Pito supera amb força elegància.
 
Via Esquivabolas
Baixem mitjançant un rappel de 15m i remuntem les llomades que, amb pendent molt pronunciada ens apropen a peu del Montgrós (molt de compte a la baixada perque el terreny és força trencat). El nostre objectiu és la via Juan Bala. En aquesta ocasió en Manel fa de primera a la primera tirada. S'ha de superar un tram de V (en alguna ressenya marquen V+).
 
Manel, a la primera tirada de la Juan Bala
En Pito obra la segona i jo la darrera. Els problemes apareixen a l'hora de localitzar la reunió amb cadena per a començar a preparar els rappels. El que sembla la reunió més pròpia de la via no està equipada amb cadena (2 parabolts blaus) i he de fer un flanqueig d'uns 10m (fàcil, però compte no caure perque la volada pot resultar de bandera). Montem un parell de tirades de rappel per abandonar la via i desfem el camí de pujada per a retornar al cotxe (molt de compte a les rampes de baixada del Montgrós, terreny dret i molt descompost).

dilluns, 5 de gener del 2015

Vall d'Aran: Serraplan i Tuc de la Pincèla

Bonh d'Arenho
Aprofitant la magnífica oportunitat que ens ofereixen els companys Iker i Anna de compartir un petit apartament a Senet, i les bones condicions de neu a l'Aran, decidim fer un parell de sortides per aquesta vall.

Dissabte quedem amb el Carles i la Montse, dos autèntics cracks de la zona, que ens recomanen allunyar-nos de la zona de Pla de Beret (absolutament abarrotada d'esquiadors) i ofereixen l'opció de la Vall de Toran, un racó força feréstec, allunyat de la bogeria col·lectiva que envolta les pistes d'esquí alpí. Finalment, acabem essent un grup de 10 persones. Aparquem cotxes al Refugi dera Honeria, a només 1000m d'alçada, en una vall molt tancada i absolutament ombrívola.


Refugi dera Honeria
Remunten la pista fins a trobar-nos el sender que ens condueix al Gotèr d'Albaeth. Després de superar algún pas un xic "jabalí", el barranc es va eixamplant i accedim a un pla on hi trobem una cabana gairebé colgada de neu i un petit estany.

remuntant el Gòter d'Albaeth
En aquest punt, remuntem una pala en dirección SE i assolim els Estanhs de Cauilha, que envoltem per a situar-nos sota una canal que s'obre en direcció O. La canal és dreta i, a més, ens trobem plaques de gel. Imprescindibles ganivetes i alguns de nosaltres calcem grampons per a poder-la superar. Assolim els 2200m i només resta superar un parell de pendents per a trepitjar el cim del Serraplan, una cota de 2326m que en molts mapes no es troba ressenyada.
 
cim de Serraplan
Montlude
Retornem al punt d'inici pel mateix recorregut.
 
descens cap els Estanhs de Cauilha
Neu en força bones condicions per a esquiar, malgrat que ens hem hagut de treure esquís per a baixar el sender que condueix a la pista forestal. L'únic punt on hem pogut gaudir del sol i de magnífiques vistes de la Vall d'Aran ha estat el cim.
 
 
De cara a diumenge quedem amb els tres companys de Reus que varem conèixer el dia anterior. Per a sorpresa de qui us escriu, un d'ells, el Roger, és seguidar d'aquest blog. Moltes gràcies, txec !! El punt de trobada és Bagergue. Finalment. el Carles i la Montse també s'apunten al festival dominical i la proposta: pujada al Tuc dera Pincèla per via alternativa a la clàssica, descens cap els Clòts de Monnàs i remuntada fins el Bonh d'Arenho. Prenem la pista que ens condueix fins la Bòrda de Lana i guanyem desnivell en direcció NO fins a situar-nos a l'alçada de 2000m.
 
Bòrda de Lana 
Tuc de Parros
En aquest punt abandonem la via clàssica de pujada al Tuc dera Pincèla i remuntem el barranc d'Arriu d'Arenho.
 
remuntant el barranc d'Arriu d'Arenho.
Assolim un coll molt marcat i calcem grampons per superar una primera cota i, posteriorment, el Tuc dera Pincèla (2546m). 
 
Tuc dera Pincèla
Massís de la Maladeta
Realitzem un primer descens per neu en força bon estat per la vessant S fins els Clòts de Monnàs, a uns 2000m. Tornem a posar pells i remuntem fins el Bonh d'Arenho (2440m), des d'on podem gaudir d'un magnífic descens fins la mateixa Bòrda de Lana.

Descens del Bonh d'Arenho
Neu, en general, de molt bona qualitat, incloent un "powder" excel·lent en les zones més obagues.

retorn a la Bòrda de Lana
Molt bon cap de setmana per començar l'any i per seguir endavant amb la temporada d'esquí de muntanya.