dimarts, 10 de desembre del 2013

Tuc deth Milh i Tuc de Bacivers

Descens del Barranc deth Milh
Malgrat estrenar la temporada d'esquí de muntanya el diumenge anterior, amb una modesta pujada al Bastiments, és aquest cap de semana llarg el que, de debò, ha marcat l'inici de la muntanya hivernal. I quin inici: excel·lents condicions quantitatives i qualitatives de neu a la Vall d'Aran i una meteorología excepcional.
Divendres arribem a Pla de Beret i realitzem el curt recorregut fins a un dels racons més bonics de tot Catalunya, el refugi del Montgarri. 
Montgarri
Comentem amb el guarda la possibilitat d'intentar un dels cims amb major risc d'allaus de la zona, el Tuc del Milh (o Barlonguera). La seva orientació en vessant sud i la confluència de diferents barrancs sobre la pala d'accés al coll, només recomanen el seu ascens amb molt bones condicions de neu. Sembla que el risc és mínim i, per tant, ja tenim un objectiu per dissabte.
Tuc deth Milh o Barlonguera (2802m)
A les 9h abandonem l'escalfor del refugi i resseguim el curs de la Noguera fins al poble abandonat de Montgarri, on comencem a guanyar alçada pel marge del riu Porquer. Identifiquem l'entrada del Barranc deth Milh i la superem en forta pendent.
pujant el Tuc deth Milh
L'estat de la neu sembla força correcte i seguim progressant en constant pujada fins assolir un petit circ (2500m), des d'on localitzem, en orientació nord, un petit coll que obre l'accés a la pala somital. Remuntem la forta pendent de la canal fins arribar a la base d'una gran roca vertical, just sota el coll (2700m), on decidim treure'ns els esquís i continuar l'ascensió amb crampons i piolet. 
coll deth Milh
El darrer tram de pujada és el que ens genera majors dificultats: es tracta d'una pala molt vertical, exposada i coberta absolutament de glaç. Car, la seva orientació nord i desprotegida genera que tota la virulencia del torb s'expressi sobre aquesta vessant de la muntanya.
el mestre Cèsar remuntant la pala somital
atacant el cim
Amb molt de compte assolim l'aresta i, neta de cornises, la resseguim fins el cim (2802m). Celebrem aquest important cim, gaudim de les excepcionals vistes sobre l'Aran i el Couserans i, sense entretenir-nos massa, iniciem el descens. 
cim del Barlonguera (2802m)
Mont Valier
Concentració máxima per abandonar la paret glaçada i retornar sota el coll, on recuperem les fustes i comencem a perdre desnivell amb una esquiada memorable. 
perillós descens al coll deth Milh
Una de les millors baixades que recordem al Pirineu: pala dreta, ampla i amb una neu transformadeta que ens permet lliscar d'una manera excepcional. Arribem al nivell de la Noguera i després de superar, no sense problemes, la llera del Porquer, tornem a calçar pells per retornar al refugi.
De cara a diumenge plantejem una activitat més senzilla: l'ascens al Tuc de Bacivers. A quarts de nou posem pells i remuntem la pista fins a Pla de Beret. Recuperem el cotxe i ens traslladem a l'aparcament de l'Orri. Remuntem fins a l'Estanh de Baciver on canviem totalment a orientació N NE. Anem superant diferents graonades, fins a situar-nos sobre un terreny planer des d'on podem veure el cim. 

accedim sota l'aresta del Tuc de Bacivers
Superem un desnivell d'uns 150m, ens situem sobre l'aresta i la resseguim amb esquís als peus fins el cim (2644m).

Cim del Bacivers (2644m)
panorámica des del Tuc de Bacivers
Neu amb molt bones condicions per gaudir d'un descens excepcional. A cotes baixes una mica més pesada, però es deixa fer fins al mateix aparcament de l'Orri.
Excel·lent obertura de temporada hivernal amb un excel·lent company. Gràcies per la teva trampera Cèsar !!
   
   

diumenge, 8 de desembre del 2013

Volta al Priorat amb BTT

Siurana
Uns companys del Centre Excursionista de Badalona, bons coneixedors de la comarca, dissenyen un bon recorregut per aquesta terra de vinya, el Priorat. Ja fa setmanes que estava prevista l'activitat. Car, ningú s'esperava la possibilitat de fred i vent, que és la meteorologia que ens trobem els 2 dies. 
Ens reunim dissabte matí, al costat del camp de futbol de Falset. Ja hi ha alguns companys esmorzant al bar de la cantonada. Acabem els preparatius i comencem a pedalejar. Creuem la capital de la comarca i ens dirigim cap a Porrera. Remuntem grans extensions de feixes de vinyes, que ofereixen uns colors ocres, grocs i vermells a un excel·lent paissatge que ens ajuda a fer passar el fred. 
 
remuntant entre vinyes

vinyes del Priorat
Creuem Porrera i ens dirigim cap a l'embassament de Siurana. El terreny és molt similar: alternem petits trams de carretera amb magnífiques pistes que, tot i el desnivell que anem superant, ens permeten rodar a bona velocitat.
 
Embassament de Siurana.
Arribem a la capçalera, on la pista és envaïda pel riu que alimenta l'embassament. Pensant que la fondària no ha de superar el parell de pams, en Pito s'anima a creuar, dalt la bicicleta, el corrent d'aigua. Resultat: una mica més i hem d'anar-los a buscar, a ell i a la bicicleta, al mig del pantà. Tot i la temperatura i l'aigua gèlida, no ens queda més remei que descalçar-nos i creuar el riu uns metres més a dalt, on la fondària és molt menor.

creuant la capçalera de l'embassament.
Superada aquesta dificultat, tornem a muntar sobre la bicicleta i prenem, erròniament, una pista que envolcalla tota la muralla de Siurana. El nostre error ens força a carregar les bicicletes i remuntar un sender molt costerut, que em deixa exhaust. Després de reposar forces breument, prenem una pista en molt bones condicions que ens condueix fins a la carretera de pujada a Siurana. Un parell de kilòmetres per asfalt, unes quantes rampes a les cuixes i ja arribem en aquest bonic indret. Magnífiques vistes de l'embassament i de la comarca del Priorat.

sobre els espadats de Siurana.
vistes sobre la Serra de Montsant.
Siurana

Fem un mos al costat del petit refugi que està colgat de la cinglera i reprenem la ruta per una excel·lent pista que ens condueix, de dret, fins a Prades, a la veïna comarca de l'Alt Camp. Ens allotjem en un enorme bungalow, amb capacitat per a més de 30 persones.
A primera hora del matí, empesos per un fred glaçador, fem cap al menjador per esmorzar. Amb l'estómac reconfortat, muntem sobre les bicicletes i prenem una pista a l'entrada del poble.

Sortida del camping de Prades
Molt aviat hem d'empènyer les bicicletes, ja que el sender és dret i pedregós. Ens dirigim cap al nucli d'Albarca, des d'on iniciem una forta pujada, a voltes amb glaç sobre el ferm, que ens sitúa als peus de la Serra del Montsant.

Als peus de la Serra del Montsant
Abans d'assolir el punt més elevat de la serralada, hem d'arrossegar la bicicleta per fort pendent. Atès tot l'equipatge que portem sobre la bicicleta, aquest tram es fa força feixuc. Amb més pena que glòria assolim la Roca Corbatera, el punt més elevat de la serralada.

Roca Corbatera
Reposem forces i resseguim bona part de la seva capçalera. Arribem a un indicador que ens indica l'inici de la canal que agafarem per davallar fins a la Morera de Montsant.

Travessa de la Serra de Montsant
Bona part de l'estret sender l'haurem de fer arrossegant la bicicleta. Ens reagrupem a la Morera i prenem una agradable pista fins a una cruïlla on decidim separar-nos: els valents acabaran el recorregut (frontals preparats) per pistes i senders; la resta, baixarem per pista fins a Escaladei i la Vilella Alta.


baixada a Escaladei
baixada a la Vilella Alta
 
panorámica sobre la Serra de Montsant
La resta del recorregut el farem per carretera: la Vilella Baixa, pujada a un petit collet i els darrers 9 km fins a Falset, on podem fer un bon berenar i esperar a la resta del grup que apareixen uns 60' després de nosaltres.
Malgrat el fred i el vent, bon cap de setmana amb bicicleta de muntanya i preparant-nos per a inaugurar la temporada d'esquí de muntanya.