 |
| Cim del Posets (3375m) |
Llarga, tècnicament complexa i exposada cresta que uneix el coll de Chistau amb el segon cim més elevat del Pirineu.
El dia anterior arribem al refugi d'Estós des d'on vàrem intentar els cims Gourgs Blanc i Jean Arleaud. Molt justos de temps, però, a l'alçada dels estanys de Gías, vàrem decidir retornar al refugi i descansar de cara a la jornada de l'endemà.
 |
| Refugi d'Estós (1895m) |
 |
| Estany de Gías. Darrera, Gourgs Blancs i Jean Arlaud |
Tot i les poc optimistes previsions meteorològiques, ens aixequem amb el cel força clar i, després d'esmorzar, iniciem la remuntada al coll de Chistau seguint el GR11 (07:15h). La vall és preciosa i l'espectacle paissatgístic es va engrandint a mesura que guanyem alçada. Sobre els 2450m cometem un petit error a l'hora de començar la pujada per una tartera sense cap tipus d'indicació. Ràpidament ens n'adonem i decidim tornar a perdre alçada per recuperar el sender que ens condueix fins el coll de Chistau. Sense arribar-lo a superar, prenem la pujada senyalitzada amb fites (direcció W-SW) que ens conduïrà fins a un coll molt marcat sobre uns petits estanys.
 |
| Remuntant per sobre el coll de Chistau |
A partir d'aquest punt progressem per la mateixa aresta sense excessives complicacions (alguns passos de II-). Superem el cim de los Veteranos (11:15h) i continuem, per la mateixa aresta, fins el cim de los Gemelos Ravier (11:30h).
 |
| Cim de los Veteranos (3140m) |
 |
| Cim de los Gemelos Ravier (3160m) |
A partir d'aquest punt comencen les complicacions. Perdem alçada fins a l'entrada de la bretxa Carrivé. A la nostra esquerra les parets que cauen en vertical sobre la glacera de la Paül. A la nostra dreta un terreny totalment trencat que es desprèn fins el fons de la vall. Per superar la bretxa ens trobem un primer gendarme on hi ha instal·lada una equipació de ràpel (pitó). Dos dels nostres realitzen el descens, però els resulta molt complicat accedir a la bretxa.
 |
| Gendarme que precedeix la bretxa Carrivé |
 |
| ràpel que ens deixa just per sota la bretxa. |
En Pep m'indica la possibilitat de muntar un ràpel en millors condicions, des d'una segona instal·lació situada uns metres més a baix. Assegurat amb les cordes, decideixo aproximar-m'hi i, després de revisar el terreny, comunico als 2 companys que encara tinc per sobre, que aquesta opció em sembla més convenient. Una altra possibilitat hauria estat fer un petit descens per la vessant Viadós i, posteriorment, un petit flanqueig per guanyar la base de la bretxa. El terreny, però és molt descompost i qualsevol intent de perdre alçada esdevé molt exposat i perillós. La meva opinió és que la millor opció per a superar aquest accident és assegurar amb un cordino l'accés fins a la segona instal·lació (vessant oriental) i, des d'aquest punt, muntar ràpel fins a unes repises situades just per sota la bretxa (vessant occidental), que faciliten la progressió per un passadís diagonal que defineix la sortida. Superat el passadís, resulta més senzill progressar verticalment per a recuperar la cresta (compte amb la caiguda de rocs) (14:00h). A mida que anem guanyant alçada per l'aresta les condicions de la roca milloren i no existeix cap dificultat rellevant per superar l'avantcim i assolir el cim del Posets (3370m) (14:30h).
 |
| Cim del Posets (3375m) |
Reposem forces i retornem per la mateixa aresta cimera fins a trobar la via de baixada per la vessant de la Paül. Es tracta d'una canal força "podrida" (punts vermells) per la que anem perdent desnivell verticalment. Arriba un punt, però, en el que hem de descartar qualsevol intent de progresar per cap xemeneia (terreny molt descompost) i hem de fer un passatge en diagonal per anar a guanyar la part més elevada de la gelera. El descens per aquest terreny esdevé molt feixuc (blocs de roques de grans dimensions) i, només quan guanyem la part més baixa de l'antiga glacera de la Paül, podem caminar amb major comoditat i mantenir un pas més lleuger. Arribem al refugi d'Estós a les 18:15h amb força cansament acumulat (1700m de desnivell).
Via d'accés molt poc practicada fins un dels cims més espectaculars del Pirineu.
 |
| Cresta Veteranos-Gemelos Ravier |
Fem l'activitat la Núria, en César, en Manel, en Pep i un servidor. Comencen les primeres fredorades de la tardor.
