dimecres, 29 de setembre del 2010

normandia

sempre m'ha interessat la història contemporània i, un dels capítols que més m'ha captivat ha estat la segona guerra mundial, especialment tots els aconteixements polítics que hi van derivar i l'estratègia militar de les grans operacions. I sense dubte, el desembarcament de les tropes aliades a les costes normandes s'ha de considerar un dels esdeveniments que més va influenciar en el desenvolupament final de la guerra i en la posterior organització política del vell continent.

Per tant, normandia, per a mi, era visita obligada.

Com que decideixo la modalitat de viatge "by my self", descarto desplaçament amb cotxe i opto per trajecte aeri barcelona-parís i tren parís-caen. No tinc present, però, alguns factors que poden alterar l'arribada a la ciutat normanda: 1) endarreriment de l'avió (sembla que és molt freqüent en la companyia vueling), 2) trànsit a parís (prenc l'orlybus per arribar a una estació de metro), 3) les dificultats per comprar un "punyetero" bitllet de metro (finalment trio l'opció "sinpa") i 4) la cua per comprar el bitllet de tren a l'estació de St Lazare (hi ha unes màquines automàtiques, però no m'acceptaven cap targeta de crèdit). Resultat: perdo el tren de les 18:45h. Afortunadament, 20 minuts més tard en surt un altre que, direcció cherburg, fa parada a caen.

Caen és una ciutat d'uns 100.000 hab. amb més de 1000 anys d'història (va ser residència de guillem el conqueridor durant el segle XI).

Sobta, però, trobar-se una ciutat tant antiga amb un aspecte tant modern. Car, el resultat dels bombardeigs de 1944 varen destruïr-la, gairebé en la seva totalitat i va ésser necessària la seva reconstrucció. Resulta una ciutat amable, ordenada i juvenil (conseqüència, suposo, de la seva condició de ciutat universitària). M'allotjo a l'hotel quatrans i visito el memorial (bus nº 2) i el castell. No tinc temps de visitar les 2 abadies i just puc fer una fotografia al riu orne, ja que tanquen l'oficina on he reservat el cotxe de lloguer (o millor dit, la "cafetera" amb rodes).


Per asfalt arribo a bayeux i, sense problemes, em presento a l'alberg ("family home"). Bayeux és d'aquells indrets que es fa difícil descriure: entre poble gran o ciutat petita (10000 hab). Els serveis, el turisme, la catedral, fan pensar millor en la segona opció. Però, l'olor, l'ambient, la quietud, recorden, inconfusiblement a un poble.


El cotxe em facilita moltíssim els desplaçaments. El primer dia decideixo arribar fins a l'altra punta de la península de cotentin, al Mt. St-Michel. Un dels llocs més turístics de frança, visita habitual de jubilats i massificació els mesos de juliol i agost. Tot això ja ho sabia. Però paga la pena!! La imatge del paratge desde la carretera/dic que hi dóna accés és impressionant.

El cotxe s'ha de deixar en un dels aparcaments habilitats en ambdós marges ("paganini"). Ara bé, controleu els horaris de la marea. D'altra banda podeu trobar el cotxe convertit en un submarí, ja que la pròpia carretera exerceix de dic i els aparacaments es troben per sota el seu nivell. Realitzo visita completa a l'abadia. És espectacular observar com es varen anar aixecant grans estructures sobre aquelles construïdes en segles anteriors (les segones actuen com a fonaments de les construccions superiors).

Després de la visita al Mt. St-Michel me'n vaig a passejar una estona pel port de Granville. Ciutat marinera des d'on és possible prendre un ferry i arribar a les illes Chaussey. Arribo massa tard. La marea marca els horaris i el ferry ha sortit a les 12 del migdia. M'entretinc en una fira de marisc on, per 5€, pots gaudir d'una dotzena d'ostres. El problema és que no em veig capaç de menjar-me-les tot sol.

Dilluns és dia de desembarcament. Tinc pensat endinsar-me a la península de cotentin, fins a St. Mere-Eglise i anar baixant per la costa de nacre fins a arromanches (població situada entre les platges d'Omaha i Gold). Resulta interessant la visita a l'esglèsia que es va fer famosa arrel de l'aterratge d'un paracaigudista que, per error, va quedar enganxat del campanar. Tant se l'estimen que hi han deixat un maniquí que reprodueix aquell incident del dia D.


A més, és curiós com els motius dels vitralls de l'esglèsia, lluny de reproduir figures reliogioses, es refereixen als paracaigudistes de la 82 divisió aerotransportada.
Continuo la visita per la casa museu del "dead man corner", on es fa referència a algunes de les operacions de la 101 divisió (prescindible).

El meu proper punt d'interés és el Point du Hoc. Aquest sí que resulta un indret digne d'ésser visitat.
Es tracta d'un penya-segat orientat a 2 vessants (a l'est: omaha beach; a l'oest utah beach). Encara es conserven els clots generats pels bombardeigs i part dels búnquers on hi havia les batèries alemanyes. Actualment s'hi estan fent obres de conservació per a evitar que la degradació de la part baixa del penya-segat pugui fer desplomar la pesada estructura de formigó del búnquer més septentrional.
Comença a ploure. I jo he de continuar el recorregut. Toca la platja d'omaha. Hi arribo per un dels punts de sortida seleccionats pels soldats de la 29 divisió d'infanteria: entre el sector charly i dog green. Són més de 6 kilòmetres de platja tancats per uns petits turons on s'hi varen ubicar les defenses. No fa l'efecte d'una platja de desembarcament: hi ha marea alta. La veritat és que se't glaça una mica el cor pensar en la carnisseria que es va originar un matí de juny de l'any 44.
Visitada la platja i el museu corresponent (una mica més interessant que l'anterior), la propera parada és el cementiri nord-americà. Centenars de creus blanques alineades mil·limètricament sobre una catifa de gespa més ben cuidada que la del camp nou.

No s'ha de perdre detall dels 2 mapes de les operacions militars que formen part del monument de record als soldats morts.
Seguint cap a l'est, aparco el cotxe a l'entrada del recinte de les bateries de longues-sur-mer. Encara s'hi conserven les peces originals d'artilleria ubicades per l'exèrcit alemany.

A mitja tarda acabo la jornada al bonic poble d'arromanches. La curiositat aquí són les restes del port artificial "mulberry b" (el "mulberry a" va desaparèixer a conseqüència d'un temporal) ordenat per winston churchill que va facilitar tota la logística posterior al desembarcament. El mar comença a cedir pas a les platges i les peces de l'antic port queden totalment al descobert.

I jo ja estic tant cansat que plego veles i me'n torno a bayeux.

I dimarts, toca tornar a badalona. Però aprofito el dia repetint visita a arromaches (museu i cinema) perque vull visitar el museu i el cinema360 i veure la platja amb marea alta. I, de tornada a parís, passo pel poble de livarot per a visitar la granja grandorge, on hi fabriquen un excel·lent formatge camembert, pont l'eveque i livarot. No cal dir que la visita inclou degustació gratuïta i no perdo l'ocasió de reposar forces.

Finalitzada la visita prenc l'autopista fins a parís i, després de 45 minuts de carabana a la "peripheric sud", arribo a l'aeroport, retorno el cotxe i avió fins a barcelona (on ja comencen a escalfar motors els piquets per la vaga general).

El viatge ha merescut molt la pena. Ha estat una molt bona experiència. I, el millor. M'he deixat prou motius com per a justificar una segona visita. Qui s'hi animi....

dilluns, 6 de setembre del 2010

transpirinaiCAT

la darrera setmana de vacances l'he invertida en realitzar un dels projectes que tenia moltes ganes de dur a terme: travessar els pirineus en btt. Com que només disposava d'una setmana, el recorregut s'ha limitat a la travessa dels pirineus catalans (inici a llançà i final a pont de suert).
Dos bons companys s'han unit a mi per a gaudir de l'experiència, en pep ulldemolins i en manel orbai.
Malauradament, però, en pep va haver de renunciar el mateix dilluns a la matinada. Fent via sobre la bicicleta, dirigint-nos a l'estació de tren del clot, va ensopegar amb un d'aquests artefactes que separen els carril bici de la resta de la circulació i va patir ferides que van impossibilitar que pogués prendre el tren fins a llançà. Diagnòstic: subluxació d'espatlla, microfractures al canell i un parell de talls que van requerir punts de sutura. Semblava que pintaven bastos d'inici.....

etapa 1 (dilluns, 30 d'agost): llançà-albanyà

prenem el tren a dos quarts de set del matí i arribem a llançà a les 08:45h. El recorregut comença a la mateixa estació de tren.

Es tracta d'una etapa que, inicialment, recorre els petits nuclis rurals de l'alt empordà, units per pistes que travessen camps d'oliveres i terreny força erm. Ens trobem amb 2 inconvenients: 1) malgrat el "road-book", l'orientació no és fàcil, ja que existeixen desenes de pistes que es creuen amb el nostre itinerari i 2) la popular tramuntana, que dificulta molt avançar amb la bicicleta, especialment desde vilartolí fins a capmany.
A partir d'agullana, on fem un entrepà i comprem algunes queviures, el vent deixa de molestar-nos i l'orientació esdevé més senzilla.

Entrem en terreny d'alzina surera, sobre l'embassament de boadella. A partir de sant llorenç de la muga, el recorregut segueix el curs del riu fins a albanyà. Ens allotgem en una habitació-bungalow del càmping bassegoda-park.

sortida llançà 09:00h
arribada albanyà 16:30h
km totals = 73
desnivell pujada = 1150m
temps pedalant: 05h 20'

etapa 2 (dimarts, 31 d'agost): albanyà-vilallonga de ter

sortida del càmping i ràpidament comencem a enfilar les primeres rampes del coll de riu i a perdre el contacte amb la muga. La fresca matinal i el recorregut, més o menys ombrívol, fa més agradable la pujada. La pista està, en la seva majoria, cimentada, però a partir de la cruïlla de lliurona ens trobem amb terreny més complicat. Ciclable, però, fins el mateix coll de riu.

Baixada "a tomba oberta" fins a sadernes i excel·lents vistes del bassegoda i el salt de la núvia.
Reposem forces vora el pont de llierca i enfilem la llarga i pesada carretera que travessa la vall del bac. Calor sufocant i rampes duríssimes que ens obliguen a arrossegar la bicicleta en els darrers 500m del colldecarrera (temperatura superior als 30ºC al coll de st. pau de seguries). Arribem a camprodon on comprem menjar i ens entaulem en una terrassa on, per consell d'en manel, demanem un entrepà de tonyina i olives que recordarem gratament durant tota la travessa.

sortida albanyà 08:40h
arribada vilallonga de ter 18:15h
km totals = 70
desnivell pujada = 1800m
temps pedalant: 06h 10'

etapa 3 (dimecres, 1 de setembre): vilallonga de ter-la molina

sortim de l'hostal cal mestre i enfilem la carretera de vallter per, posteriorment, prendre la carretera de pujada a tregurà i la pista del coll de la gralla i el coll de meianell. En el primer d'ells, ens trobem amb el company pito costa que ens acompanyarà, també amb bicicleta, durant tota la baixada cap a ribes de freser i, posteriorment, per la pista cimentada de roquesblanques que puja de manera infernal fins a l'enllaç de campelles a planoles.

Per la carretera que transita pel fons de la vall del rigard arribem a toses on prenem uns refrescs abans d'afrontar els 4km de dura pujada fins a la collada. L'anècdota (desagradable) de la jornada la protagonitza en manel. Més o menys a meitat de pujada se n'adona que s'ha oblidat el filtre de la màquina de fotografiar a la cantina de l'estació de toses. Solució: deixa llast amagat darrera uns abres i cap a baix !! quedem a l'alberg de la molina.

sortida vilallonga de ter 08:35h
arribada la molina 18:05h
km totals = 74
desnivell pujada = 1900m
temps pedalant 06h 26'

etapa 4 (dijous, 2 de setembre): la molina-tuixén

el responsable de l'alberg pere carné, en manel, ens comenta que podem retallar les distàncies que ens indica el recorregut de la guia que seguim. No és necessari arribar fins a la masella, sinó que s'ha de remuntar unes antigues pistes d'esquí de la molina (arrossegant la bicicleta) i accedir a un camí més ample, ciclable, que facilita l'accés a coll de pal. Com que el xicot té ganes d'agafar la bicicleta, ens acompanya fins a deixar-nos a peu de pistes on s'ha de baixar de la montura i caminar una estona.


Superat el coll de pal, comencem la vertiginosa baixada fins a bagà (per asfalt a l'inici, posteriorment per pistes força interessants i una altra vegada asfalt els darrers kilòmetres). Comprem queviures i recuperem forces amb un entrepà.

Per pistes força ciclables entre el massís del cadí i el pedraforca anem superant diferents colls (bena, bauma, gralla) que, finalment ens condueixen a la carretera que baixa fins a tuixén. És a
l'inici del descens que la pluja fa acta de presència.
El sector entre bagà i tuxén és, de moment, un dels que més m'ha agradat.

sortida la molina 08:30h
arribada tuixén 17:45h
km totals = 67
desnivell pujada = 1800m
temps pedalant 06h 15'




etapa 5 (divendres, 3 de setembre): tuixén-arestui

la jornada comença força fresca i, a més, de baixada. Ens abriguem fins a iniciar la pujada al coll d'arnat. El que, sobre el paper, semblava un petit desnivell no gaire exigent físicament, resulta un coll en el que invertim més temps del que inicialment crèiem. Canviem de vessant i entrem dins la conca fluvial del segre, iniciant un llarg descens fins a castellnou de tost, on tornem a recuperar el terreny d'asfalt.
Enfilem cap a noves de segre i posteriorment encarem alguns kilòmetres amb grans desnivells fins a argestues. Tot per asfalt. Passat aquest llogarret, ja en terreny sorrenc, el recorregut esdevé més suau fins a situar-nos a la carretera del coll del cantó. La calor torna a apretar i després de remuntar direcció sort, prenem una pista a ma dreta que ens condueix fins els magnífics boscos de sant joan de l'erm. El paratge és fantàstic i aprofitem per fer un entrepà i un refresc al refugi de la basseta.

Després del merescut descans (ja portem més de 70km), iniciem el descens fins a llavorsí. I no comencem massa bé, ja que en manel pateix una punxada que ens obliga a perdre 15' per a canviar la càmara i tornar a deixar en condicions la seva bicicleta. A més, sembla que han obert

una pista alternativa i ja no és necessari passar per montenartró. Però desconeixem aquesta circumstància i seguim les indicacions del nostre "road-book". Les condicions dels darrers kilòmetres de la pista són força dolentes i, possiblement, hem perdut 15' més.
Per carretera, arribem a llavorsí on comprem queviures i ens preparem per finalitzar els darrers 9 kilòmetres de la jornada, els darrers 4 en forta pujada fins a arestui.

sortida tuixén 07:50h
arribada arestui 19:45h
km = 99
desnivell pujada = 1900m
temps pedalant 08h 00'



etapa 6 (dissabte, 4 de setembre): arestui-les esglèsies

de bon matí iniciem la pujada a la pista que voreja el montsent de pallars, enllaçant una sèrie de colls que ens garanteixen més de 1200m de desnivell: coll de rat, coll de la portella blanca i coll del triador.

La pista, en general, es troba en força bones condicions, excepte alguns metres abans d'arribar al refugi de quatre pins on s'ha d'anar amb compte a l'hora de controlar la roda davantera.
Passat el coll de la portella blanca recuperem forces a base de pernil i formatge i continuem la llarga travessa fins a la cruïlla que ens condueix, en ascens, al coll del triador.

LLarguíssima baixada fins al fons de la vall fosca on coincidim, en sentit contrari, amb un gran número de ciclistes que "pateixen" les interminables pendents d'aquest particular "mortirolo".

Descens fins a la torre de capdella i tornem a baixar plat i a pujar pinyons: pujada fins a guiró i el terrorífic camí d'accés al coll de l'oli. La veritat és que superar aquest coll arrossegant la bicicleta amb 6 ó 7 kg de pes resulta penós, incòmode i molt desagradable. Ens fa perdre massa temps per a poder arribar a pont de suert a una hora decent. No existeix una altra alternativa?
En el mateix coll decidim prendre una decisió respecte a la resta de l'etapa. Calculem que podem arribar a pont de suert cap a les 20:30h i, per tant, de matinada a badalona. Per tant, després de baixar fins a les esglèsies finalitzarem la nostra ruta mancant-nos 33 km i uns 1000m de desnivell.
Després de prendre un refresc, baixem de les esglèsies fins a la cruïlla de la carretera del coll de perves on, en menys de 5', apareixen la meritxell i l'albert per a traslladar-nos fins a casa (ei, moltes gràcies!!).

sortida arestui 08:15h
arribada les esglèsies 17:15h
km = 73
desnivell pujada 1600m
temps pedalant 06h 47'

torno a casa amb el cul més vermell que un mandril i amb aquell regust agre-dolç que ens deixa el fet de no haver completat el 100% de la travessa, però amb la satisfacció d'haver viscut una magnífica experiència i haver gaudit de paissatges extraordinaris. Començo a pensar amb la segona part del recorregut: pont de suert-hondarribia. T'hi animes?